Novembre

Feia fred. Els vidres de les finestres reflectien l’escalf del ambient que es respirava al interior de la cabana.

Poc diria que ens coneixíem i no sabíem com definir-nos. Ja fa un temps, era novembre i en una casa perduda a la muntanya més prominent de la serralada del litoral, ens trobàvem els dos amants, doncs era així que  proposàvem anomenar-nos l’un  a l’altra. No érem ni amics, ni una parella estable. Feia tan poc temps que decidirem anar pas a pas i amb el temps, trobaríem, si calia, la manera de posar nom a la nostre relació.

“il·lusió”. Com cap altra dia abans,  una porta s’obrí poc a poc i sense soroll.

Et recordo. Al teu rostre, els ulls et brillaven com estels. Tot i la por, havies imaginat com podia ser aquell moment i encara que abans, me imaginaves brut, fort, valent, ara em trobaves nu, voluble, mimòs.

Davant teu,  l’estança  aspra i desvestida d’un tot. La llum del foc dibuixava formes i colors damunt els cairats d’un sostre  orgullós, xulesc. Tenia tan caràcter aquell dormitori que només deixava  sentir els petits desitjos de tots dos.

De cua d’ull, vaig percebre la teva mirada i sabent-te nua,  vaig acostar-me a tu.

Entretallada, la respiració de tots dos agafà ritme i so.

Les meves mans acaronaven els teus cabells recorrent la teva cara. Llavis entre oberts. Ulls encesos recorrent la meva pell.

L’abraçada era el preludi de l’encontre més roent. Mans que recorren el teu cos, descobreixen els teus pits i acaronen l’entrecuix.

Un pessic albirava el dolor i el plaer que oferiria el teu amant. Un sospir acaba en un crit que s’escapava dels teus llavis.

Giraves la teva mirada cap a mi,  oferint-me el petó més humit que ha sorgit mai dels teus llavis. El passat no existia i en el futur, no sabies que esperar. Allà, en  una estança àrida, esquerpa, calenta, nua,  intuïes que el moment era ple de plaers ocults.

Les cames es doblegaven com filferros. Les meves mans descobrien, pas a pas, els secrets del teu cos.  No es així com ho esperaves i un desig et descobria un nou plaer. El bes més dolç es converteix en fort, rabiós, desesperat. En demanaves més i sabies com pots fer sentir al teu amant.

Sentiments en mig del plaers que ens desperten als nins que portem dins ?

Si el teu cos, abans erm, avui jo el tornes a descobrir, el definiria com el meu oasi en el desert. Final d’una llarga travessia.

No se sap com va ser el inici, encara que si em sé el final.

Dèiem que el nostre bagatge quedava arraconat, no oblidat. Polsós.

Si aquesta nit somies, jo vull saber-me dins dels teus somnis .