Els espanyols volen el mateix per Espanya

Fa anys, en una de les xerrades d'en Àngel Colom, vaig fer meva una de les seves idees. Som sís milions, tres d'ací i tres de fora. "El dia que  tots nosaltres ens posem d'acord en la independència i convencem només a un dels que  han vingut de fora, serem majoria absoluta i podrem sortir al balcó del Palau de la Generalitat per proclamar la independència."

Així argumentava Colom el fer campanya per la independència en els quarters de la Guardia Civil.

Em semblava molt be, ell contava que tots els catalans la voldríem i jo, en estava també convençut.

Observant els processos de Quebec i d'Escòcia, on els resultats han estat sempre de signe negatiu per al independentisme, ara començo a veure-li les orelles al llop.

O sigui, davant de la gran mobilització en pro de la consulta independentista, només 2,3 milions de catalans ens hem posicionat votant. A l'altre meitat, no li ha interessat participar i per tant, no li ha calgut manifestar el seu NO a la independència de Catalunya.

Si extrapolem els nostres propis resultats i els comparem amb els índexs de participació  i resultats dels Referèndums d'Escòcia i Quebec, on la participació ha estat superior al 80 % i els resultats ajustats entre les dues forces contaries i, amb mínimes diferències, potser seria hora que nosaltres, catalans, independentistes, comencem a pensar que, potser no obtindríem els resultat esperat.

Cal que comencem a fer pedagogia i explicar que esperem d'aquest nou país. Ara es l'hora i tenim temps per fer coixí, que no arribi el moment per fer via de veritat i estiguem tots adormits.

Hem de fer arribar els nostres arguments arran i arreu. Als Espanyols, als Europeus i a casa nostra. Fem-ho com sabem, utilitzem les raons. Entrem a cada casa mitjançant televisions, radio, internet o qualsevol altra mitjà lícit. Cerquem representants assenyats que sàpiguen articular un discurs coherent, il.lusionador i engrescador.

A la nova llista d'En Mas hi cap tothom. Caldrà saber escollir als millors representants, lluny de partidismes i només a fi d'un  be comú.

La oportunitat de construir un país nou, es engrescador. Començar de cero. Fer net. Escollir als nostres representants en llistes obertes. Persones amb les que poguem parlar, proposar i demanar resultats.

Lleis que siguin coherents. Administracions eficaces. Treballadors de l'Administració que vulguin servir-nos, que ens escoltin i ens facilitin els tràmits.

Cap més tracte d'amagat. Saber que els nostres impostos són justos amb els poderosos i els febles. Pagar ha de ser un plaer i no una obligació, per que així disposem d'un confortable estat de benestar. 

Saber-nos forts per que defensem les causes justes o febles, invertint recursos allà on són necessaris. Ensenyament, Sanitat, Justicia, Cultura,  Investigació, recerca,... i no necessàriament en aquest ordre, si no en el que  ens proposem en cada moment.

Prou de corrupteles. No aguanto les d'ací, menys les del veí. Ens cal estar atents i disposar d'organs de vigilia i participació ciutadana. No pot ser que els nostres representants actuin impunement. Que els hi donem la confiança cada quatre anys, no els permet fer el que vulguin. Em de vetllar-los. 

Qualsevol Espanyol voldria el mateix per Espanya. Molts de nosaltres, catalans que creiem disposem de raons i sentiments històrics que ens fan diferents, tenim l'oportunitat de construir un nou País. No cal enfrontar-nos i voler esclafar a qui defensa una opció diferent a la nostra, tot i que, si els expliquem les raons per ser un nou Estat, quí no triarà l'opció de viure millor ?

Crisis = oportunitat. La nostra, la vostre i la de tots.