Del meu llavi brollava una gota de sang

La lluna d'agost il·luminava el camí de la platja. Era plena i estava enfilada en un cel d'estiu que cobria de blau grisós tot l'horitzó. L'aigua estava bellugadissa i a cada cresta de l'onada reflectia la seva llum, blanca lluna,  omplint de pampallugues tot el mar de Llavaneres.

Mentre caminaves, queien una a una les cinc peces de roba que duies al damunt: Samarreta, pantalons, calces i dues sandàlies.

Em semblaves una venus sorgida de l'asfalt amb intenció de conquerir el mar. No et vas ni aturar, alleugeries el pas , cridaves i reies demanant-me que em despullés, que et seguís .

Un darrera l'altra o l'altra davant de l'un, ens submergíem en aquella aigua, a l'hora calenta, en que dimonis i àngels campen la terra i el mar.

No vaig tenir temps de treure'm la roba , ni tant sols vaig donar-me compte que anava vestit, la camisa s'ajustava al meu cos i regalimava l'aigua que abans de tornar al mar, s'evaporava per la temperatura que jo agafava llepant-me els llavis i pensant, que era el que tocava fer ara.

Agafar-te, llançar-te enlaire, capbussar-te, jugar, pessigar-te, abraçar-te i fer-te un petó.

Del meu llavi brollava una gota de sang amb la primera mossegada, que llepaves i et menjaves tot dient que jo era teu.

Et tenia nua, tota per mi i l'abraçada era preludi d'una altra mossegada , ara meva, a cau d'orella  per demanar-te, fes-me teu ara mateix, som a una illa deserta.

I si passa el tren, que trempin i agafin gelos de nosaltres fent l’amor, doncs patiran més els que mirin que nosaltres.

Jèiem un damunt l'altra amb mig cos dintre de l'aigua i mig cos en l'arena . Aquella petita muntanya de sorra ens feia invisibles al ulls dels vianants, dels passejants o de la reina d’Anglaterra.

Ara fort, tu damunt i jo a baix, em domines i em forces.

Vols que cridi el teu nom i no puc, ho sento, els teus gemecs em desconcerten . Atura’t , soc jo qui vaig a dalt i tu a baix.

El teu sexe es moll i m'agrada menjar-me'l. Avui tindrà gust a mar, la dolçor de la mel i la sal es mesclen com el sucre del cafè es dissol i em deixa un sabor únic

M'arrapo als teus pits que pessigo i crides, em fas mal ! però no puc ni vull deixar-te, et faig meva amb les onades que coordinen el vaivé dels nostres cossos ,  que rodolen i es mullen . S'enfonsen dins de l'aigua  i a cavall, amb les cames que creuen la meva esquena i els braços que s'arrapen al meu cos, crides: Folla'm !

i jo no ho faig, jo et faig l'amor.

En vols més,. Més fort. Més dur. Més suau. Més intens. Esperes el moment i no pots . No tens esperes i ara si. Ara crides. Ara sí.

-         -  Pep ! desperta !

Era un somni.

-         -  cafè ??

Semblava que em cridaven,  però no, erets tu.

-         -  Cinc minuts més

Pensa com si fossis una dona...

Continuo somiant i em demanaves que et segueixi  les petjades, corries i corries on tu Pep,  havies deixat l'ampolla de cava.

I ara era jo, que despullada, corria darrera teu.

-        -  Abraça'm tinc fred

L'ampolla de cava encara era glaçada, l'havia tret del congelador no volia que em passés una altra vegada , que sense obrir-la ni recordar-la, va explotar a la nevera . Quina feinada !

-        -  Dóna’m l'ampolla.

I mentre  em bevia el cava, un filet de líquid indecent  em regalimava coll avall , camí dels pits  i tu aprofitaves per beure-te’l dels meus mugrons, llepant i mossegant-los com un nen petit i em poses malalta i fas que em mulli tota jo.

M'abraçaves i jugaves , ara pel davant i jo pel darrera mentre agafava i estirava el teu membre que no deixava de créixer entre les meves mans.

La meva ma es qui t’estira a la vora de l'aigua altra cop i d'una revolada et llança al terra per asseure’m sobre teu i posar-me el teu membre dintre del meu cony calent. Quin plaer més extrem. Em calia sentir-te dintre meu i refregar-me amunt i avall confonent un sexe amb l'altra.

Queia enrere  i amb un espasme queia endavant.

T'agafava del teu coll i volia afogar-te. No t'aguantis, corre't amb mi !

Amb aquestes mans tan grosses agafa'm del cul i apreta'm, vinga, som-hi, ets el meu cavall salvatge. Crida !!

Sí, sí, si !!

He vist les estrelles aquesta matinada. Són lluentes  i quan cluques els ulls, exploten davant teu talment un milió de llums de colors . Intenses.

Sento com corre calenta dintre meu i em baixa per les cames  i caic. Caic damunt teu.

Es així que s'estima ara ?