La corrupció, un concepte cultural

Corrupció, desfalc, defraudació, ocultació, en definitiva, engany: Conceptes culturals de la nostra societat.

Així doncs, que llanci la primera pedra el que, en una o altra situació, no hagi estat temptat per qualsevol d'aquestes propostes.

Intentar que et donin un contracte mitjançant comissions, no pagar el IVA d'aquell producte o servei, o be, no explicar a hisenda tots els teus ingressos, en major o menor mesura, tot son conceptes de frau.

En aquest país  on tothom es venta d'haver deixat de pagar un impost i qui t'escolti, probablement et donarà exemples del que ell mateix ha deixat de pagar, el "jo més", on ningú t'esbroncarà ni recriminarà que has fet mal fet, que si tots féssim el mateix, el país no podria tirar endavant, acabarem en que no ens podrem permetre serveis públics, carreteres, hospitals o escoles.

Els funcionaris et diran que tots els seus ingressos estan reflectits a la seva nòmina i per tant, res s'escapa al control d'hisenda. Cobren en blanc, però si poden pagar en negre i estalviar-se l'IVA ho faran.

En les èpoques de vaques grasses varem conèixer com de bo es fer un "Pilotasso". Comprar per poc i vendre ràpid per fer un guany, que no requereix esforç físic i que resulta un guany, impossible d'assolir amb el treball, i a voltes, indeterminable per Hisenda.

Els casos de corrupció que dia a dia destapen els mitjans o  policia, o caldria dir, que la policia posa en coneixement dels mitjans, no són res més que la punta d'un iceberg.

Els mitjans es fan ressò dels casos més mediàtics, però, sota d'aquesta piràmide hi ha tota la societat.

Tant se'n fa de la quantitat. Quí més remena més defrauda i qui menys te, poc pot fer.

Per més mecanismes de control o sanció que acumulem, poc resultat es pot obtenir si no canviem les arrels. Com si d'una mala herba es tractés, caldria tallar-la i plantar una nova llavor per tal d'obtenir nous fruits.

Pares, mares, educadors, polítics, empresaris, treballadors, tots, tots, tots, hauriem de començar a pensar en el be comú, o sigui, implantar-nos un nou valor de país, on tots sumem i ningú resta. Es una qüestió cultural. Que tu no vulguis deixar de pagar un impost per tal que puguis disposar del millor be comú que els nostres Impostos ens permetin.

No consentir a qui ho fa o ho proposa. Disposar de mecanismes efectius per tal de denunciar i en el seu cas, sancionar exemplarment a aquell que ho faci. 

Finalment, moralitat. Un concepte en desús. No hi ha polític que dimiteixi per la mala gestió o corrupció. Quants exemples com aquests hem de rebre ?

Aquesta es una retòrica populista que, en aquest país sembla utòpica, i que en civilitzacions més avançades ens duen 100 anys d'avenços. 

Ens cal construir  un nou país, amb una societat que disposi de nous valors.